Les carotes abans eren de guix i en petar els fuets molts cops les esqueixaven. Això suposava un perill per aquells que saltaven. El Pere va creure que s’havia de buscar una solució i va començar a pensar en un material que fos més consistent per tal d’evitar més desperfectes i sobretot, que ningú es fes mal. Fou així com va construir les primeres carotes de roba. Sobre un motllo de fusta que ell mateix va esculpir, va començar a posar-hi retalls de roba encolada i, un cop va estar seca, la va desemmotllar. El resultat fou una carota molt més segura i resistent. Després d’algunes proves satisfactòries la va portar a l’Ajuntament per tal de donar a conèixer la seva troballa. Es va presentar davant del batlle, que aleshores era en Joan Noguera, i li va ensenyar.

L’alcalde li va preguntar si verdaderament seria més resistent que les antigues i el Pere li va demostrar allí mateix: va obrir el balcó de l’Ajuntament i va llençar la carota all mig de la Plaça. El batlle la feu anar a recollir i en veure que no s’havia trencat, li va donar el vistiplau.

Fou a partir d’aquí que les antigues carotes anaren deixant pas, paulatinament, a les construïdes amb la nova tècnica. Actualment, encara s’elaboren de la mateixa manera; utilitzant el motlle que va esculpir el Pere Camps fa més de 50 anys. Des de la seva mort, i fins a l’actualitat, aquests tasques les han anat continuant els seus descendents. I per molts anys!