Primera generació d’artesans
En Pere Camps i Pagerols va nèixer a Berga, el 2 d’agost de l’any 1913. Sent la primera generació d’artesans de la família Camps i el primer fuster de la família. Poc desprès de la creació de la Patum infantil, cap al 1956, en va esdevenir col·laborador i un dels seus màxims puntals.
El Pere Camps va desenvolupar una tasca molt important, sobretot com a artesà de la festa de La Patum.
Patum Infantil
La Patum
A part de restaurar tota la comparseria i fer el seu manteniment corresponent, també va participar a la Patum de forma activa com a geganter, portant entre mitjans dels quaranta i mitjans dels cinquanta, el Gegant Nou.
Anècdota de com es va introduir la Careta de Ple a La Patum
Les carotes abans eren de guix i en petar els fuets molts cops les esqueixaven. Això suposava un perill per aquells que saltaven. El Pere va creure que s’havia de buscar una solució i va començar a pensar en un material que fos més consistent per tal d’evitar més desperfectes i sobretot, que ningú es fes mal. Fou així com va construir les primeres carotes de roba. Sobre un motllo de fusta que ell mateix va esculpir, va començar a posar-hi retalls de roba encolada i, un cop va estar seca, la va desemmotllar. El resultat fou una carota molt més segura i resistent. Després d’algunes proves satisfactòries la va portar a l’Ajuntament per tal de donar a conèixer la seva troballa. Es va presentar davant del batlle, que aleshores era en Joan Noguera, i li va ensenyar.
L’alcalde li va preguntar si verdaderament seria més resistent que les antigues i el Pere li va demostrar allí mateix: va obrir el balcó de l’Ajuntament i va llençar la carota all mig de la Plaça. El batlle la feu anar a recollir i en veure que no s’havia trencat, li va donar el vistiplau.
Fou a partir d’aquí que les antigues carotes anaren deixant pas, paulatinament, a les construïdes amb la nova tècnica. Actualment, encara s’elaboren de la mateixa manera; utilitzant el motlle que va esculpir el Pere Camps fa més de 50 anys. Des de la seva mort, i fins a l’actualitat, aquests tasques les han anat continuant els seus descendents. I per molts anys!